pandèmia

Des de que van començar a sortir les primeres notícies sobre la grip porcina, i sobretot des que es van començar a trobar casos sospitosos de ser-ho a casa nostra, la catosfera (i la blogosfera en general) n'han parlat molt. Com que s'han dit tantes coses, i tan interessants (en Dan per duplicat [1,2], en Salva, en Didac López per quadruplicat [1,2,3,4], i molts més), crec que no val la pena que hi insisteixi, ja que poc més puc aportar al tema.

Així doncs, no parlaré de grip porcina, sinó d'una altra paraula que s'ha posat de moda a rel d'aquest cas: pandèmia. Segons l'Enciclopèdia Catalana, una pandèmia és una "malaltia epidèmica estesa a molts països o continents, que ataca gairebé tots els individus d'un país". De manera que, si bé potser a hores d'ara encara és una mica agosarat anomenar la grip del poc pandèmia, el més probable és que ho sigui aviat.

Però he dit que no parlaria més de febres i porcs sinó de pandèmies. Tot i això, com que jo sóc de l'escola dels que pensen que la millor manera d'aprendre una cosa és provant-la, en realitat tampoc parlaré de pandèmies, sinó que proposaré un experiment. No, no us espanteu, no proposo crear cap nova infecció per dominar el món! Si més no, cap de real, perquè a la xarxa he trobat Pandemic 2,un joc que ens permet simular una pandèmia.


El primer que hem de fer a Pandemic 2 és triar el nivell de dificultat, i si volem crear una pandèmia causada per un virus, un bacteri o un paràsit. A partir d'aquí, el joc ens assigna un país on iniciar la nostra expansió mundial. L'objectiu? Matar a tots els habitants del planeta abans que es trobi una vacuna.

Amb aquest joc es poden experimentar aquells factors que fan que s'escampi una pandèmia. Poc a poc, el nostre microorganisme anirà evolucionant i adquirint noves característiques: des de la pestanya Disease podrem modificar la seva capacitat d'infectar, i les vies de trasmissió. Però vigilant! Si els malalts són massa fàcilment detectables, els països veïns tancaran fronteres, i no els podrem infectar.

Podrem reproduir la pandèmia de la grip porcina a Pandemic 2? Com a mínim, s'hi pot passar una bona estona!

torna-la a tocar, Sam

Alguns de vosaltres encara (em) recordeu aquella gran cançó de la PCR, que a més d'un se'ns va enganxar durant una bona temporada. Ara, després d'uns mesos sense música al blog, la lent torna a cantar de la mà de la gent de Bio-Rad (una vegada més, gràcies pel vídeo, Francesc!). Perquè, per fer una bona PCR, necessites... un enzim:



"Enzim, que faràs avui?
He dit, Enzim, tens ganes de fer ADN?
He dit, Enzim, ensenya'm com t'uneixes,
deixa'm barrejar-te amb alguns primers.

Enzim, és hora de fer una nova cadena.
He dit, Enzim, perquè sé que tu pots.
He dit, Enzim, aquestes lletres també formen la paraula DAN.
Tot el que necessitem per fer que les coses comencin...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc ser una gran estrella,
tu ets la clau de la meva PCR.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer algunes cadenes noves,
puc veure totes les meves bandes,*
puc donar el millor que tinc.

Enzyme, you have come a long way
But in my lab, demands are higher today
I said enzyme, now it’s time to go fast
We have got to increase throughput
Enzyme, I think I found what I need
It’s an enzyme, it gives me much higher speed
It goes so fast, when it builds DNA
All we need to get it started…

Enzim, has vingut de molt lluny,
però al meu laboratori, avui encara hi ha més exigència.
He dit, Enzim, ara és moment d'anar ràpid,
hem d'incrementar el rendiment.
Enzim, em penso que he trobat el que necessito,
és un enzim, em dóna molta més velocitat.
Va tan ràpid, quan fa ADN!
Tot el que necessitem per començar...

És només una mica de GTCA,
és només una mica de GTCA,
Puc fer ADN,
Puc arribar a les estrelles,
puc fer les PCR més ràpid.

Correcte, estic parlant de GCTA,
només una mica de GCTA.
Puc fer cadenes més llargues,
puc veure millors bandes,*
puc donar el millor que tinc."

Ah, i a la pàgina de Bio-Rad podreu trobar el making off, les preses falses, i alguna sorpresa més!

*Es refereix a les bandes d'ADN que es veuen en un gel d'agarosa quan ha funcionat la PCR. Però, potser millor que una nota al peu, en faig un post un dia d'aquests, no?

si la ciència de la televisió fos com la ciència real

1. Els assassins en sèrie tindrien temps de sobres per fugir.
- Corre, fes un anàlisi d'ADN amb la PCR d'aquesta mostra!
- Sí, ja, però això em portarà tota la nit.
2. Els agents especials mai serien capaços d'adivinar qui és el dolent.
- Hem reconstruït aquesta imatge a partir d'una foto de quatre píxels.
- Ja, però resulta que això és impossible.
3. Els mites desacreditats no passarien mai el procés de peer-review.
- Què vols dir que un sol punt no és suficient?
- Què és un control?
4. Els robots mai conqueriran el món.
- Fa un segon funcionava!

Un altre còmic genial dels PhD còmics. Això sí, he reconegut CSI, Bones, i els protagonistes habituals dels PhD, però se m'escapa la tercera vinyeta!

paraules de ciència (ficció)

Via menéame he arribat al blog de l'Oxford University Press, concretament a un post que no podia deixar passar: Nou paraules que podries pensar que provenen de la ciència però que realment són de la ciència ficció. Com m'hi podia resistir? Doncs com que no he pogut, aquí us el poso traduït i amb els enllaços remasteritzats i ampliats, en el seu "no particular ordre":

"1. Robòtica. Probablement és la paraula més coneguda com a provinent de la ciència ficció, ja que Isaac Asmiov és famós per (entre moltes altres coses) les seves tres lleis de la robòtica. Tot i això, la incloc perquè és una de les úniques ciències reals que, abans, han aparegut a un relat de ciència ficció (Mentiroso!, 1941). Asmivo també va donar nom a la professió (roboticista) i a l'adjectiu robòtic.

2. Enginyeria genètica. L'altra ciència que rep el nom d'un relat de ciència ficció, en aquest cas la novel·la de Jack Williamson La isla del dragón, que casualment es va publicar el mateix any que Mentiroso!. L'ofici d'enginyer genètic va trigar uns anys més a ser anomenat, aquesta vegada per Poul Anderson.

3. Gravetat zero / zero-g. Una característica que defineix l'espai exterior (sense gravetat artifical, evidentment). El primer ús conegut de "gravetat zero" es de Jack Binder (més conegut per la seva feina com a artista) el 1938, i en realitat es refereix a l'estat sense gravetat del centre del nucli de la Terra. Arthur C.Clarke ens va donar zero-g el 1952, a la seva novel·la Islas en el cielo.

4. Espai profund (deep space). Una altra de les característiques que defineixen l'espai exterior és la seva buidor essencial. En la ciència ficció, aquesta expressió generalment es refereix a una regió d'espai buit entre estrelles o que es troba molt lluny del planeta d'origen. Sembla que aquesta frase va ser encunyada el 1934 per E. E. "Doc" Smith. El seu ús més comú en ciència es refereix a una regió de l'espai fora de l'atmosfera de la Terra.

5. Motor iònic. Un motor iònic és un tipus de motor de nau espaial que crea propulsió emetent partícules carregades en la direcció contrària a aquella en la que vols viatjar. La cita més antiga és de Brave New Words, una vegada més de jack Williamson (The equalizer, 1974). Diverses naus han emprat aquesta tecnologia, des de 1970.

6. Vestit de pressió. Vestit que manté una pressió estable al voltant del seu ocupant; útil tant en l'exploració espaial com en vols a gran alçada. Aquesta és una altra paraula sorgida de la fèrtil ment de E. E. Smith. Curiosament, els seus vestits de pressió anaven folrats, una innovació lamentablement no replicada per la NASA.

7. Virus. És a dir, els virus informàtics. Davis Gerrold (el de Les tribulacions del Tribbles) aparentment va ser el primer a fer l'analogia verbal entre els virus biològics i els programes d'ordinador auto-replicatius, el 1972, en la història “When Harlie Was One.”

8. Cuc. Un altre tipus de programa informàtic auto-replicatiu. El va anomenar el 1975 John Brunner a la seva novel·la El jinete de la honda de shock.

9. Gegant gasós. Un planeta gran, com Júpiter o Neptú, que està compost bàsicament de material gasós. El primer ús conegut d'aquest terme prové d'una història (Plexo Solar) de James Blish; el que és estrany del cas és que la primera vegada que va ser utilitzat va ser en una reedició d'aquesta història, onze anys després de la seva primera publicació. Si això va ser així perquè Blish va concebre el terme en els anys intermitjos o perquè el va llegir en algun altre lloc, o si estava al manuscrit original i va quedar fora en l'edició és impossible de dir a aquestes alçades."