paraules de ciència (ficció)

Via menéame he arribat al blog de l'Oxford University Press, concretament a un post que no podia deixar passar: Nou paraules que podries pensar que provenen de la ciència però que realment són de la ciència ficció. Com m'hi podia resistir? Doncs com que no he pogut, aquí us el poso traduït i amb els enllaços remasteritzats i ampliats, en el seu "no particular ordre":

"1. Robòtica. Probablement és la paraula més coneguda com a provinent de la ciència ficció, ja que Isaac Asmiov és famós per (entre moltes altres coses) les seves tres lleis de la robòtica. Tot i això, la incloc perquè és una de les úniques ciències reals que, abans, han aparegut a un relat de ciència ficció (Mentiroso!, 1941). Asmivo també va donar nom a la professió (roboticista) i a l'adjectiu robòtic.

2. Enginyeria genètica. L'altra ciència que rep el nom d'un relat de ciència ficció, en aquest cas la novel·la de Jack Williamson La isla del dragón, que casualment es va publicar el mateix any que Mentiroso!. L'ofici d'enginyer genètic va trigar uns anys més a ser anomenat, aquesta vegada per Poul Anderson.

3. Gravetat zero / zero-g. Una característica que defineix l'espai exterior (sense gravetat artifical, evidentment). El primer ús conegut de "gravetat zero" es de Jack Binder (més conegut per la seva feina com a artista) el 1938, i en realitat es refereix a l'estat sense gravetat del centre del nucli de la Terra. Arthur C.Clarke ens va donar zero-g el 1952, a la seva novel·la Islas en el cielo.

4. Espai profund (deep space). Una altra de les característiques que defineixen l'espai exterior és la seva buidor essencial. En la ciència ficció, aquesta expressió generalment es refereix a una regió d'espai buit entre estrelles o que es troba molt lluny del planeta d'origen. Sembla que aquesta frase va ser encunyada el 1934 per E. E. "Doc" Smith. El seu ús més comú en ciència es refereix a una regió de l'espai fora de l'atmosfera de la Terra.

5. Motor iònic. Un motor iònic és un tipus de motor de nau espaial que crea propulsió emetent partícules carregades en la direcció contrària a aquella en la que vols viatjar. La cita més antiga és de Brave New Words, una vegada més de jack Williamson (The equalizer, 1974). Diverses naus han emprat aquesta tecnologia, des de 1970.

6. Vestit de pressió. Vestit que manté una pressió estable al voltant del seu ocupant; útil tant en l'exploració espaial com en vols a gran alçada. Aquesta és una altra paraula sorgida de la fèrtil ment de E. E. Smith. Curiosament, els seus vestits de pressió anaven folrats, una innovació lamentablement no replicada per la NASA.

7. Virus. És a dir, els virus informàtics. Davis Gerrold (el de Les tribulacions del Tribbles) aparentment va ser el primer a fer l'analogia verbal entre els virus biològics i els programes d'ordinador auto-replicatius, el 1972, en la història “When Harlie Was One.”

8. Cuc. Un altre tipus de programa informàtic auto-replicatiu. El va anomenar el 1975 John Brunner a la seva novel·la El jinete de la honda de shock.

9. Gegant gasós. Un planeta gran, com Júpiter o Neptú, que està compost bàsicament de material gasós. El primer ús conegut d'aquest terme prové d'una història (Plexo Solar) de James Blish; el que és estrany del cas és que la primera vegada que va ser utilitzat va ser en una reedició d'aquesta història, onze anys després de la seva primera publicació. Si això va ser així perquè Blish va concebre el terme en els anys intermitjos o perquè el va llegir en algun altre lloc, o si estava al manuscrit original i va quedar fora en l'edició és impossible de dir a aquestes alçades."