natura diligent

Ja fa dies que algun insecte impertinent (o més probablement més d'un), s'ha enamorat de la meva sang, i des de mitjans de febrer vaig rascant-me per tot arreu. Això m'ha recordat prematurament uns populars versos de Pere Quart que, de ben petita, la meva tieta em va ensenyar, i que sempre m'han agradat molt.

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.

El que no tinc gaire clar és que, a aquestes alçades de l'any, la bèstia que em procura tantes molèsties sigui un mosquit. Normalment, els mosquits -que, per cert, no piquen per alimentar-se si no per enriquir els ous- s'activen durant la primavera i, sobretot, l'estiu. De fet, la causa més comuna de picades a l'hivern acostumen a ser les puces i les paparres (sobretot si es tenen animals, que no és el cas), els polls o alguns àcars. Quin d'ells es deu haver fixat en mi? Cap em quadra gaire!

En qualsevol cas, la mare natura tot sovint és un pèl massa diligent.