Ja fa dies que algun insecte impertinent (o més probablement més d'un), s'ha enamorat de la meva sang, i des de mitjans de febrer vaig rascant-me per tot arreu. Això m'ha recordat prematurament uns populars versos de Pere Quart que, de ben petita, la meva tieta em va ensenyar, i que sempre m'han agradat molt.
La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
El que no tinc gaire clar és que, a aquestes alçades de l'any, la bèstia que em procura tantes molèsties sigui un mosquit. Normalment, els mosquits -que, per cert, no piquen per alimentar-se si no per enriquir els ous- s'activen durant la primavera i, sobretot, l'estiu. De fet, la causa més comuna de picades a l'hivern acostumen a ser les puces i les paparres (sobretot si es tenen animals, que no és el cas), els polls o alguns àcars. Quin d'ells es deu haver fixat en mi? Cap em quadra gaire!
En qualsevol cas, la mare natura tot sovint és un pèl massa diligent.
7 comentaris:
Si en treus l'aigua clara fes-m'ho saber, doncs treballo en control de plagues i sempre va bé trobar indicis de com anirà la temporada.
Salut.
Home.. no creus que poden ser mosquits? amb aquests canvis de temperatura tant raros potse s'ha equivocat.
joan: ostres, doncs si treballes en control de plagues potser seràs tu qui m'ho podrà dir! Jo suposo que són mosquits, no és estrany que em comencin a picar a aquesta època, i si fos una altra bèstia em passaria tot l'any.
palillo: jiji, pobre mosquit, com que ara tinc calefacció es deu pensar que és estiu.
Buff !!! ... fer un diagnòstic així és quasi impossible. S'hauria de monitoritzar amb algun atraient.
El que si que he fet és un post amb el vers de Pere Quart pel bloc de la feina. Merci
http://tmserveis.blogspot.com/
el tipus de picada difereix d'un insecte a altre i també la localització,a part de que poden ser altres erupcions, no estaria de més que t'ho vegi un metge.
la poesia molt bona
Com a tieta he de dir unes paraules. Vaig aprendre aquests versos cap a quart de EGB que es deia aleshores, a mitjants anys setanta, en un epoca en que encara no era habitual l'us quotidia del catala a totes les escoles. Jo vaig tenir la sort d'anar a una escola publica que es preocupava per l'ensenyament del catala i sobretot gracies a dos professors excel.lents: el Pere Jane i la Maria Rosa Llige. La Maria Rosa ens feia cantar aquests versos! I encara els recordo despres de tants anys. GRACIES.
joan: sí, suposo que sí. M'alegro d'haver-te donat una idea pel blog!
semmelweis: doncs potser sí que ho hauria de fer, però anar al metge fa mandra! I tampoc és tan greu, només, diu el vers, una molèstia ;)
sil: no et preguntaré perquè me'l vas ensenyar recitat i no cantat XD
Publica un comentari a l'entrada