La manera més senzilla de creuar un riu és utilitzar un pont, sobretot si algú s'ha molestat a construir-lo abans. Els habitants de les terres de l'Ebre, en canvi, eren més originals. Si bé avui en dia aquest riu es pot creuar per 16 ponts, un d'ells romànic, el mètode tradicionalment emprat per assolir l'altra riba era el Pas de Barca.
Els Passos de Barca tenen un funcionament senzill, però enginyós, que aprofita la corrent del riu per desplaçar-se. La barca de pas està formada per dos llaguts que sostenen una plataforma de fusta a la que s'accedeix des d'unes passarel·les mòbils situades a ambdós costats del riu. Una vegada alliberada de les cordes que la subjecten a la passarel·la, la barca és empesa pel corrent. Per tal que aquest no se l'endugui, i que la força de l'aigua l'empenyi lateralment i no riu avall, de la barca de pas en surt un cable metàl.lic, el ramalet, que l'uneix a la gúmena, un cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície. A més la barca també té un timó, que permet al barquer guiar-la.
Tanmateix el progrés no perdona, i els Passos de Barca han anat desapareixent. En molts punts s'han construït ponts, que no tenen tan d'encant però són força més pràctics; en altres, com a Flix, el transport s'ha mecanitzat. Aquest cap de setmana, l'atzar m'ha estat favorable, i m'ha permès descobrir de primera mà l'únic Pas de Barca original que encara es conserva i funciona a l'Ebre (i a tot Europa), el de Miravet. Llàstima que la sort no em va arribar per trobar el castell obert!
Els Passos de Barca tenen un funcionament senzill, però enginyós, que aprofita la corrent del riu per desplaçar-se. La barca de pas està formada per dos llaguts que sostenen una plataforma de fusta a la que s'accedeix des d'unes passarel·les mòbils situades a ambdós costats del riu. Una vegada alliberada de les cordes que la subjecten a la passarel·la, la barca és empesa pel corrent. Per tal que aquest no se l'endugui, i que la força de l'aigua l'empenyi lateralment i no riu avall, de la barca de pas en surt un cable metàl.lic, el ramalet, que l'uneix a la gúmena, un cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície. A més la barca també té un timó, que permet al barquer guiar-la.
Tanmateix el progrés no perdona, i els Passos de Barca han anat desapareixent. En molts punts s'han construït ponts, que no tenen tan d'encant però són força més pràctics; en altres, com a Flix, el transport s'ha mecanitzat. Aquest cap de setmana, l'atzar m'ha estat favorable, i m'ha permès descobrir de primera mà l'únic Pas de Barca original que encara es conserva i funciona a l'Ebre (i a tot Europa), el de Miravet. Llàstima que la sort no em va arribar per trobar el castell obert!
6 comentaris:
ha! ha! ha! segur que t'hi devies trobar com en un safari, tat? era la primera volta que passaves per un pas de barca?
jacme: jeje, no, no era la primera vegada creuava un riu en barca, però sí que em penso que era la primera no mecanitzada. De tota manera, amb el mareig que havia agafat per arribar fins allà, i tot per trobar el castell tancat, t'asseguro que em va fer doble il·lusió trobar-me'l!
quin greu que et perdessis la visita al castell. val molt la pena! quan jo hi vaig ser hi havia un guia que era un estudiant d'història que era de la zona. tot i que el castell és tot en runes, les explicacions que donava feien que veiessis una pel.lícula al mateix lloc on havia passat. va ser memorable. hi has de tornar!
kika: ostres, quina enveja! Però sí, segur que hi tornarem, a la primavera o l'estiu quan puguem fer excursionetes en bici pel delta.
aix, el pas de barca de Flix! :D Quants records! Ma mare és d'allà i ens n'hem fet un bon fart, de passar la barca! I tens molta raó: tenen un encant i una màgia... Fan que t'aturis un moment i que observis el paisatge mentre la barca va lliscant fins a l'altra banda... :)
núr: tens raó... però com li he dit a en jacme, la millor màgia va ser estalviar-me la carretera de tornada :D
Publica un comentari a l'entrada