Aquest any (bé, ja és el passat), a casa ha estat el Nadal dels regals repetits, i com a conseqüència he acabat amb un cub de Rubik a les mans. En mal moment! Perquè des d'ahir que el vaig estrenar que no faig res més que donar-li voltes tot el dia.
El cub de Rubik és un trencaclosques en tres dimensions que va ser inventat, com el seu nom indica, per Ernö Rubik, un escultor i arquitecte hongarès. El seu principi és senzill: un cub articulat amb sis cares, cadascuna d'elles formada per 6 cubets que es mouen en la seva fila i columna, i cada cara d'un color. La perversitat del cub és que una vegada l'has desfet, és pràcticament impossible reconstruir-lo per atzar. Els seus cubets de colors es poden ordenar de 43.252.003.274.489.856.000 (43 trillons de) maneres diferents. Tot això sense desmuntar-lo! Perquè si comptem també les maneres diferents en les que es pot muntar, s'arriba als 519 trillons de possibilitats. Com que el món és ple de massoquistes, s'estima que el 2005 ja se n'havien venut 300 milions de còpies. I no només això, sino que des de la seva invenció el 1974 se n'han fet múltiples versions, des del clàssic cub però amb cares de 2x2, 4x4 i fins a 7x7 cubets fins a artilugis que ja no són cubs sinó diamants, piràmides, dodecaedres o fins i tot esferes (d'aquest no n'he trobat imatges).
Però el cub de Rubik no és una joguina més, com demostra el fet que matemàtics i teòrics computacionals hi hagin dedicat el seu temps i recursos. Per exemple, el 1997 Richard Korft, de la Universitat de Califòrnia, va crear un programa d'intel·ligència artificial per intentar esbrinar quin és el número mínim de moviments necessaris per resoldre'l, demostrant que 27 moviments eren prou per reconstruir qualsevol cub. I més recentment, el 2008, John Griggs i Jacques Tits han rebut el premi Abel (el Nobel de les matemàtiques, iniciat el 2002) per la seva contribució a la teoria de grups, que entre d'altres coses s'aplica al cub Rubik.
Tornant a la diversió, ahir al vespre vaig superar un frustració ancestral a l'aconseguir completar el meu primer cub Rubik. Això sí, no per mèrits propis sinó seguint les instruccions d'aquests vídeos (1 i 2). Avui, però, amb tot el que vaig aprendre, he fet un acte creatiu i m'he entretingut provant una nova configuració:
El cub de Rubik és un trencaclosques en tres dimensions que va ser inventat, com el seu nom indica, per Ernö Rubik, un escultor i arquitecte hongarès. El seu principi és senzill: un cub articulat amb sis cares, cadascuna d'elles formada per 6 cubets que es mouen en la seva fila i columna, i cada cara d'un color. La perversitat del cub és que una vegada l'has desfet, és pràcticament impossible reconstruir-lo per atzar. Els seus cubets de colors es poden ordenar de 43.252.003.274.489.856.000 (43 trillons de) maneres diferents. Tot això sense desmuntar-lo! Perquè si comptem també les maneres diferents en les que es pot muntar, s'arriba als 519 trillons de possibilitats. Com que el món és ple de massoquistes, s'estima que el 2005 ja se n'havien venut 300 milions de còpies. I no només això, sino que des de la seva invenció el 1974 se n'han fet múltiples versions, des del clàssic cub però amb cares de 2x2, 4x4 i fins a 7x7 cubets fins a artilugis que ja no són cubs sinó diamants, piràmides, dodecaedres o fins i tot esferes (d'aquest no n'he trobat imatges).
Però el cub de Rubik no és una joguina més, com demostra el fet que matemàtics i teòrics computacionals hi hagin dedicat el seu temps i recursos. Per exemple, el 1997 Richard Korft, de la Universitat de Califòrnia, va crear un programa d'intel·ligència artificial per intentar esbrinar quin és el número mínim de moviments necessaris per resoldre'l, demostrant que 27 moviments eren prou per reconstruir qualsevol cub. I més recentment, el 2008, John Griggs i Jacques Tits han rebut el premi Abel (el Nobel de les matemàtiques, iniciat el 2002) per la seva contribució a la teoria de grups, que entre d'altres coses s'aplica al cub Rubik.
Tornant a la diversió, ahir al vespre vaig superar un frustració ancestral a l'aconseguir completar el meu primer cub Rubik. Això sí, no per mèrits propis sinó seguint les instruccions d'aquests vídeos (1 i 2). Avui, però, amb tot el que vaig aprendre, he fet un acte creatiu i m'he entretingut provant una nova configuració:
Us hi animeu? Jo vaig a seguir amb el vici!
6 visions:
ha! ha! ha! ja veig que estàs enganxadíssima!!! el gustau, de tortosa, va posar una foto d'un cub de rubik arqueològic
http://ebremedia.blogspot.com/2008/11/un-cub-de-rubik-la-plaa-de-labsis.html
és increïble les històries que ha generat este condemnat joguet! (jo no l'he pogut muntar mai, ho reconec)
A casa n'hi ha més d'un, però ostres! No havia vist mai el cub en forma de dodecaedre i m'has picat la curiositat!!! Ja miraré si en trobo algun, ja!
Ah! M'agrada la teva nova forma de fer el cub de Rubik. Me l'apunto :-D Queda, potser, fins i tot, millor que el cub fet a la manera tradicional!
Tots els que he pogut sol·lucionar, els he sol·lucionat desmontant-los xD!
a casa ara no n'hi ha cap però jo sóc incapaç fer-ho.limitacions que té una: totalment incapaç
Hola!! he anat a parar al teu blog per casualitat mentre mirava coses sobre cubs de Rubik. Jo anit a les 3 del matí vaig aconseguir acabar-lo després de dues setmanes intentant completar-lo. Aquesta nit, per fi, he pogut!! Molta sort!!! I per cert, molt interessant el blog! m'hi aniré passant :)
Bon Any 9!!
jacme: ei, gràcies per l'enllaç, que bo!
matgala: jo he al.lucinat amb la quantitat de cubs diferents que hi ha.
efrem: doncs ara amb els vídeos, ho pots intentar mantenint-ne l integritat ;)
mireia: com li dic a l'efrem, ara amb les instruccions és (relativament) fàcil!
wayfarer: benvingut!
Publica un comentari