save de cheerleader save the world

Els animals -ni tan sols els de plastilina- no tenen animadores, però de tota manera un grup d'ells s'ha proposat salvar el món.





Si voleu veure més vídeos d'aquests simpàtics animalons de consciència ecologista (que no ecològica), ho podeu fer a YouTube o directament a la pàgina dels seus creadors.

criminals!

Fa temps vaig iniciar la secció "bocagrossa" amb una frase del papa Benet XVI. Lamentablement, però, no només de religiosos i creacionistes variats es nodreix aquest apartat: hi ha científics de reconegut prestigi que, en arribar a la seva vellesa, aprofiten la seva popularitat per deixar anar perles que poca gent gosaria dir en públic.

El darrer ha estat Sydney Brenner, a qui es va concedir el premi Nobel l'any 2002 pel seu treball sobre l'apoptosi, la mort cel·lular programada. Kambiz Kamrani, editor d'Anthropology.net, va assistir el 15 de novembre al simposi Humanity’s Genes and the Human Condition, i el va anar retransmetent en aquesta pàgina.

Ens relata com Sydney Brenner va començar la seva xerrada a les 4.53, i una mica més tard...

"5:00 pm: Obesity! Lists how our hypothalamus drives us to eat more and convert to fat which means our genomes are mal-adapted to the current cultural environment. Jokes that obesity should be a crime. He points out Alta Charo, the previous speaker on Ethics & Epigenetics. Says she must be jailed and forced to cycle to generate electricity. Sydney advocates that this will kill two birds with one stone, obesity and the energy crisis. There are some uncomfortable laughs. The joke isn’t being taken that well."

"5:00 pm: Obesitat! Ens explica com el nostre hipotàlem ens empeny a menjar més i convertir-ho en greix, cosa que significa que els nostres genomes estan mal adaptats a l'entorn cultural actual. Fa broma dient que la obesitat hauria de ser un crim. Assenyala Alta Charo, que ha parlat abans sobre Ètica i Epigenètica. Diu que l'haurien d'empresonar i obligar-la a pedalar per generar electricitat. Sydney afirma que amb això es mataran dos ocells d'un tret, l'obesitat i la crisi energètica. Hi ha algunes rialles incòmodes. La broma no ha sentat gaire bé."

Home, no m'estranya que l'audiència no s'ho prengués gaire bé! I la implicada encara menys!

el misteriós cas del goril·la blanc

Ahir es van complir cinc anys de la mort d'en Floquet de Neu, l'únic goril·la albí que hem conegut mai. En Floquet de Neu, que havia estat primer batejat com a Nfumu Ngi pels seus captors, va ser trobat per un caçador Fang quan va abatre els seus pares, i posteriorment venut al primatòleg Jordi Sabaté Pi per 20.000 pessetes (uns 120€ dels d'ara). D'això, però, ja en parlen a la Wikipedia... en vuit idiomes!


El tema que jo volia tractar avui en la seva memòria és el misteriós cas del seu albinisme. L'albinisme és un trastorn hereditari que es caracteritza per la falta de pigmentació a la pell, al pèl i als ulls , i que afecta a tots els vertebrats: mamífers, peixos, ocells, rèptils i amfibis. Normalment, en els humans l'albinisme està causat per un defecte en el gen TYR, que codifica un enzim anomenat tirosinasa que participa, entre altres coses, en la producció de melanina, que és precisament el que ens dóna color a la pell, el pèl i els ulls.

L'any 2000 un equip d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra van seqüenciar el gen TYR en dos goril·les "normals" (o sigui, de color goril·la, per entendre'ns), en el Floquet de Neu i en un humà també amb pigmentació normal. I el que van descobrir és que l'enzim tirosinasa d'en Floquet de Neu no tenia gens d'activitat! Així que el cas semblava resolt. Però quan van comparar la seqüència del gen TYR entre els tres goril·les, no van poder trobar cap mutació en el gen d'en Floquet de Neu que pogués explicar la seva falta d'activitat.

Així doncs... per què és blanc en Floquet de Neu? Tot i que pugui semblar que s'ha endut el secret a la tomba, encara es conserven mostres dels seus teixits i, per tant, l'esperança de poder saber un dia què va fer tan especial la mascota de Barcelona.

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Preu: 14.60 €
Pàgines: 224
Idioma: català
Editorial: Cossetània Edicions
Any: 2008
ISBN: 9788497913874

Per què badallem? Com es va originar l'Univers? Hi ha límits en la miniaturització dels components electrònics? Podem predir els terratrèmols?

El passat 28 d'octubre en Dan ens va presentar la seva darrera criatura literària, els 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, publicat per Cossetània en la seva nova col·lecció De 100 en 100, articulada al voltant d'aquest número.

En aquest llibre, en Dan ens planteja els enigmes que inicien el post, i 96 més. I dic ens planteja i no ens resol perquè, com molt bé ens indica el títol, totes aquestes preguntes encara no tenen resposta.

Cadascun dels capítols (els primers del quals podeu degustar aquí, cortesia de l'editorial), exposa un dels misteris pels que la ciència encara no té resposta en una pàgina i mitja, en un estil que ens recorda molt el Dan del Centpeus. En ocasions, fins i tot, li reconeixem elements d'algun dels seus posts, com la compració de l'estructura de la Terra amb un préssec, i sovint els acostumats a la seva personalitat virtual hi trobem a faltar poder posar un comentari

A diferència del blog, però, on normalment explica el perquè de les coses, en aquesta ocasió no ho pot fer: el perquè, el desconeixem. Això causa, sobretot en els primers capítols, quan encara no ens hi hem acostumat, una curiosa sensació de coitus interruptus, o millor dit, de capitulus interruptus. I és que, just quan es començar a posar interessant, s'acaba l'explicació!

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt és doncs un llibre de dubtes, de preguntes, per degustar a poc a poc. I si bé després de cada capítol ens pot quedar el regust amarg de la ignorància, també és el gust il·lusionat del futur que entrelluquem. Perquè és molt el que ja sabem, però encara més el que no sabem, i cada misteri resolt condueix a noves preguntes, nous camins, i un horitzó ple de possibilitats per investigar i aprendre.

educació 2.0

La setmana passada em van enviar de sorpresa a l'ITWoldEdu, el congrés per les tecnologies en educació que es va celebrar a l'EsadeFòrum de dimecres a divendres del que ens parlava la Laia l'altre dia.

Aquest congrés es defineix com “el primer gran punt de trobada cap a l’excel·lència de la tecnologia educativa entre la indústria i els serveis educatius de tots els àmbits per tal de cercar conjuntament solucions que permetin potenciar les TIC en l’ensenyament”. Per assolir aquests objectius l'esdeveniment va comptar amb un programa on es compaginaven conferències plenàries d'una hora amb mitja més de preguntes, minixerrades paral·leles de trenta minuts per presentar iniciatives i propostes de les noves tecnologies a l'aula, i espais de networking.

En les minixerrades es van mostrar productes i iniciatives més o menys interessants i amb diferents potencials educatius com pissarres digitals interactives, canals de televisió educatius, llibres de text digitals, escoles que creen el seu propi contingut educatiu digital, creadors de contingut digital des de l'àmbit estatal, calculadores i paquets matemàtics virtuals i un llarg etcètera que podeu consultar al programa.

De tot el que vaig veure i sentir, vaig trobar especialment interessant la conferència plenària Educació 2.0, que des del meu punt de vista resumia amb el títol les activitats de tot el congrés. La xerrada, impartida per Jordi Adell, va començar amb una descripció del que és la web 2.0 i un repàs dels seus principals recursos per compartir informació: blogs, flickr, youtube, podcasting, fotoblogs, videoblogs, xarxes socials, twitter, subscripcions RSS, wikipedia... en resum, tot el que els frikis 2.0 fem cada dia i encara algunes coses més.

A continuació ens va presentar algunes iniciatives de l'ús de noves tecnologies en escoles i instituts, com el cas del San Walabonso, un CEIP (escola de primària) d'un petit poble de Huelva que manté un gran nombre d'iniciatives relacionades amb les TIC, des d'elaborar articles per la Wikipedia fins a grabar la Odissea sencera en petits podcasts passant per blogs, webquests i una infinitat d'altres coses que es poden veure a la seva web.

Finalment, però ja sense gaire temps, va comentar per sobre les avantatges i els inconvenients de l'educació 2.0 i la seva implantació en les escoles. En aquest apartat va comentar conceptes interessants, com els de nadiu i immigrant digital, i va subratllar les diferències en la percepció de les noves tecnologies entre els nois i noies que actualment estan a les escoles i instituts i els que els vam abandonar fa més o menys anys. També va parlar sobre el potencial de les TIC en educació i el paper de sistemes d'aprenentatge tradicional com el llibre. En aquest aspecte va ser especialment interessant la reflexió en la que va considerar que tots els llibres de text, tant en paper com digitals, estan obsolets des del moment de la seva edició. Això es contraposaa la informació que es troba la xarxa, ja que aquesta es pot mantenir actualitzada i se'n poden corregir els errors a l'instant.

Tant globalment, com a nivell particular en la xerrada de Jordi Adell, considero que l'ITWorldEdu ha estat una experiència molt interessant. Tot i això, em planteja un dubte: les iniciatives que s'han explicat són educació 2.0, o simplement l'ús d'eines 2.0 en educació?