blogs, beers & research

Alguns recordareu que abans de l'estiu amb en Dan vam organitzar un Beers and Blogs... i ciència a Barcelona. Ara, bloggers científics gironins ens han pres el relleu amb el seu Blogs, Beers & Research, emmarcat en la Nit de la Recerca '08. En les seves paraules, "ens agradaria que poguéssim parlar de les nostres inquietuds, del futur de la recerca, de les xarxes socials i la seva utilitat per a la creació, transmissió, desenvolupament i crítica del coneixement, per a la innovació".

El quan, com i on els podeu trobar explicats amb detall a Edunomia, però us avanço que és aquest divendres 26, cap a dos quarts de 9, a Girona. Si teniu pensat acostar-vos-hi, deixeu-li un comentari!

Darwin vs Déu

M'arriba via twitter de la Tafanera el titular "El Vaticà convoca una conferència per conciliar Déu amb Darwin", que em redirecciona a la pàgina del 3cat24. El titular ja té tela, però faig un esforç, respiro fons i segueixo llegint la notícia. Analitzem-la a trossets:

"El Vaticà patrocinarà una conferència internacional per conciliar la fe amb la teoria de l'evolució de Darwin. Ho farà entre el 3 i el 7 de març de l'any que ve a Roma, coincidint amb el 150è aniversari de la publicació de l'obra "L'origen de les espècies"."
Pobre Darwin. Sobre el tema de la conciliació, sobren comentaris, i ja anirem veient més endavant com pretenen fer-la.

"A la conferència participaran especialistes com el premi Nobel Werner Arber, el neuròleg Marc Jeannerod o el premi Templeton Michael Heller, entre altres."
Com que intento ser una persona sense prejudicis, abans d'histeritzar-me he buscat al google aquests especialistes. Coneguem-los.
Werner Arber és, efectivament, premi Nobel... en medicina. I també un reconegut defensor del Disseny Intel·ligent (aka creacionisme), membre de l'Institute for Creation Research, on podeu trobar aquest article on ens explica les seves posicions antievolucionistes. Entre d'altres coses ens comenta la seva extensiva recerca en evolució, i per tant me n'he anat corrent a PubMed a veure el seu curriculum científic (pels que no ho sapigueu, PubMed és un cercador d'articles publicats en revistes científiques que passen un procés previ de revisió per experts). Werner Arber té, exactament, 6 articles, en revistes tan prestigioses com History and Philosophy of the Life Sciences, que té un índex d'impacte de 0.192 (com a referència, Science té un 26.372, i la darrera revista on jo he publicat un 4.001). Val a dir que un dels articles sí que està publicat en una revista de prestigi, els Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA (impacte de 9.598), però la recerca que explica no té res a veure amb l'evolució. Com a curiositat, aquest article deta de 1985, mentre que els cinc restants estan publicats a partir de 2003.
Marc Jeannerod: d'en Marc Jeannerod no he trobat ni una sola referència que el vinculi a l'evolució. Quan l'he cercat a PubMed he trobat que ha publicat 23 articles, la majoria relacionats amb l'esquizofrènia i tots amb problemes psiquiàtrics. A la vista de la informació que he trobat sobre ell no em queda cap dubte sobre la seva professionalitat com a investigador en el camp de la psiquiatria, però molts sobre què pinta com a ponent en un debat sobre evolució.
Michael Heller: efectivament ha guanyat el premi Templeton, que "honors a living person who has made an exceptional contribution to affirming life's spiritual dimension" (suposo que no cal traducció). El primer enllaç que google mostra quan es posa el nom de Heller ens diu d'ell que es "filósofo, físico, cosmólogo y matemático, además de sacerdote católico", i afegeix més avall que "el modelo teórico propuesto por Heller responde a la idea tradicional de un Dios transcendente que, por otra parte, es el origen creador, el fundamento del ser, del que surge el espacio-tiempo del mundo creado". EM penso que no cal cercar més informació sobre les seves credencials.
A la vista del curriculum dels individus que menciona la notícia, tremolo de pensar qui són els "entre d'altres".

"D'aquesta manera, l'Església catòlica vol sortir al pas del debat existent, especialment als Estats Units, entre creacionistes i evolucionistes."
D'aquesta manera? De quina? Fent una conferència on tots els convidats són del mateix ram? I, en segon lloc, de quin debat parla? No hi ha debat entre creacionistes i evolucionistes, això és precisament el que volen fer creure els primers per donar publicitat a les seves idees.

Això només era el subtítol. Seguim:
"La conferència, que portarà per títol "Evolució biològica: fets i teories. Una valoració crítica 150 anys després de 'L'origen de les espècies'", l'organitzen les universitats catòliques Georgiana, de Roma, i Notre Dame, dels Estats Units, i compta amb el suport i el patrocini del Consell Pontifici de Cultura."
Crec que el paràgraf parla per si sol, només fixeu-vos en els organitzadors. Del títol no dic res, crec que queda tot prou clar en l'anàlisi del subtítol de la notícia.

Em salto un trosset que no aporta res de nou, i a conitnuació trobem una altra perla:
""el debat sobre la teoria de l'evolució està cada vegada més encès, tant en l'àmbit cristià com en l'estrictament evolucionista" i amb freqüència "es discuteix més en clau ideològica que científica"."
Sí, estic d'acord en la darrera part (la primera ja he dit abans que no). Però és que els creacionistes no tenen res de científic, per tant només poden parlar des d'una clau ideològica.

Acabo:
"Per aquest motiu, la conferència haurà de servir per "aclarir alguns punts" a través d'un "ampli intercanvi d'opinions". D'aquesta manera, s'espera facilitar "un diàleg fecund entre experts de diversos àmbits". "
Ah, sí? Experts de diversos àmbits? Us remeto a l'anàlisi dels ponents que us he fet més amunt.

En fi, que sé que aquest post no servirà de res i que aquesta gent seguirà a la seva, però com a mínim m'he desfogat!

Actualització: el Francesc m'informa als comentaris l'enllaç a Pharyngula. No us el perdeu, tot i que és en anglès, ja que conté algunes perles que no sortien al 3cat24, com la frase "Archbishop Gianfranco Ravasi, president of the Pontifical Council for Culture, said the other extreme of the evolution debate — proponents of an overly scientific conception of evolution and natural selection — also were not invited." (resum: els tenen una concepció massa científica de l'evolució tampoc han estat convidats).

coneixement i destí

L'altre dia, tot sentint el discurs del papa Benet XVI en la seva gira francesa per la ràdio, vaig sentir una frase que de seguida vaig pensar que era carn -o potser millor dit paraula- de blog. I no només això, si no que vaig decidir crear una nova secció: la lent bocagrossa. I és que tot sovint, més valdria que alguns es miressin més què els surt de la boqueta...

"El dinero, la sed de acaparar, el poder e incluso el conocimiento han apartado al hombre de su verdadero destino"

Benet XVI, setembre de 2008

I és que, quin és el veritable destí de l'home? I quin mal li pot fer el coneixement? A no ser, és clar, que el veritable destí de l'home sigui la fe, creure cegament en Déu i en el que el seu representant a la terra ens mani... un destí que a alguns els convé molt més que tinguem.

marqueting científic

Fa un parell de mesos vaig escriure un post que mostrava com la música pot ajudar a aprendre ciència (i amb el que algú em va titllar de boja, per cert). Ahir vaig rebre un vídeo (gràcies, Francesc) que mostra un altres aspecte musical de la ciència: el màrqueting. Per què vendre pipetes de manera avorrida si ho pots fer tot cantant?

(l'original, en millor qualitat, a la pàgina d'Eppendorf)

"Pipetting all those well-plates, baby, sends your thumbs into overdrive
And spending long nights in the lab makes it hard for your love to thrive

What you need is automation, girl, something easy as 1 2 3
So put down that pipette, honey, I got something that will set you free

And it’s called epMotion (whisper: ‘cause you deserve something really great)
Girl you need epMotion (whisper: yeah girl it’s time to automate)
It’s got to be epMotion (whisper: no more pipetting late at night)
Only for you epMotion (whisper: girl this time we got it right)

DNA
RNA
Proteins
Cell Cultures
Less reagents
Faster workflow
Saves you money
Well, well, well

And it’s called epMotion (whisper: ‘cause you deserve something really great)
Girl you need epMotion (whisper: yeah girl it’s time to automate)
It’s got to be epMotion (whisper: no more pipetting late at night)
Only for you epMotion (whisper: girl this time we got it right) "

"Pipetejar totes aquestes plaques, nena, sobrecarrega el teus polzes
I passar llargues nits al laboratori fa difícil que el teu amor prosperi

El que necessites és automatisme, nena, alguna cosa tan fàcil com 1 2 3
O sigui que deixa anar la pipeta, reina, tinc una cosa que t'alliberarà

I s'anomena epMotion (xiuxiueig: perquè et mereixes quelcom realment sensacional)
Nena necessites epMotion (xiuxiueig: sí nena, és temps d'automatitzar)
Serà epMotion (xiuxiueig: s'ha acabat pipetejar fins ben entrada la nit)
Només per tu epMotion (xiuxiueig: nena, aquesta vegada ho hem fet bé)

DNA
RNA
Proteïnes
Cultius cel·lulars
Menys reactius
Treball més ràpid
T'estalvies diners
Bé, bé, bé

I s'anomena epMotion (xiuxiueig: perquè et mereixes quelcom realment sensacional)
Nena necessites epMotion (xiuxiueig: sí nena, és temps d'automatitzar)
Serà epMotion (xiuxiueig: s'ha acabat pipetejar fins ben entrada la nit)
Només per tu epMotion (xiuxiueig: nena, aquesta vegada ho hem fet bé) "

Aquesta canço m'ha fet pensar en una altra que vaig rebre l'any passat, sobre un tema que he tocat recentment. Us sona?

(l'original, en millor qualitat, a la pàgina de BioRad)

"There was a time when to amplify DNA,
You had to grow tons and tons of tiny cells.

Then along came a guy named Dr. Kary Mullis,
Said you can amplify in vitro just as well.

Just mix your template with a buffer and some primers,
Nucleotides and polymerases, too.

Denaturing, annealing, and extending.
Well it’s amazing what heating and cooling and heating will do.

PCR, when you need to detect mutations.
PCR, when you need to recombine.
PCR, when you need to find out who the daddy is.
PCR, when you need to solve a crime.

(repeat chorus)"

"Hi va haver una època en la que per amplificar ADN,
Havies de cultivar tones i tones de minúscules cèl·lules.

Després va aparèixer un home anoemat Dr. Kary Mullis,
Que va dir que podies amplificar in vitro igual de bé.

Només barreja la teva mostra amb un tampó i alguns primers,
Nucleòtids i polimerases, també.

Desnaturalizar, anellar, extendre.
Bé, és impressionant el que farà escalfar i refredar.

PCR, quan necessites detectar mutacions.
PCR, quan necessites recombinar.
PCR, quan necessites saber qui és el pare.
PCR, quan necessites resoldre un crim.

(repetir els cors)"

Si en Jacme ja deia "són bojos aquests científics" en aquella ocasió, tremolo de pensar de què ens titllarà ara!

el gen de la infidelitat

Quan sento -o llegeixo- les paraules "el gen de...", se'm posen els pèls de punta, ja per sistema. Quan a més a més, com en aquest cas, es precedeix de la paraula infidelitat no sé si riure o plorar, si fer un post o deixar-ho per inútil. Però com que els medis insisteixen en el tema, em sento en l'obligació de desmentir-los, no sigui que algú se'ls cregui encara.

La notícia que ahir va sortir a totes les televisions va ser que un equip suec ha trobat el Gen de la Infidelitat, en majúscules i potser negreta i tot. Aquest transcendental descobriment (per si algú no se n'ha adonat, era una ironia) ha anat acompanyat de frases tals com "los hombres dotados de esta variante del gen sean peligrosos para una relación estable" (El Mundo), "El gen que los hace infieles" o "Esta mutación es un enlace directo entre los genes del hombre y su aptitud para la monogamia" (les dues de El País, que s'hi llueix, ja que si es segueix llegint després diuen tot el contrari: "no puede ser utilizado para predecir con ninguna precisión el comportamiento que tendrá un hombre en una futura relación"). En favor dels diaris he de dir, però, que ho expliquen millor que als telenotícies, potser perquè tenen més espai que els permet no només el sensacionalisme, sinó acabar donant alguna engruna d'informació amb sentit.

Què hi ha de cert en tot això? Per començar, i com deia al principi, hi ha molt pocs "gens de...", és a dir, gens el malfuncionament dels quals causi una malaltia o tret per ells mateixos. Entre alguns d'aquests gens es troben el que causa la fibrosi quística o el que ens permet doblegar la llengua en forma d'U. El que no fan aquests gens és controlar un caràcter complex, i definitivament la infidelitat pot ser considerada com a tal! Així doncs, no es pot trobar el gen de la infidelitat, i més considerant que en una conducta infidel hi tenen un gran efecte els aspectes ambientals (i no em refereixo precisament al canvi climàtic).

En aquests moments no puc accedir a l'article sencer (boicot de l'Acrobat), però sí que tinc accés al resum (per cert, la majoria de mitjans no consideren rellevant donar la referència de l'article). El que puc llegir, però, confirma les meves sospites i reserves. Segons els autors, el que han trobat és una relació entre certa variant (l'RS3) en el gen AVP en els homes, i la qualitat de les seves relacions sentimentals de parella. Els paràmetres sobre els que han enquestat les parelles en estudi han estat el lligam entre ells, si els sembla que tenen molts o pocs problemes maritals i la seva condició civil. Els resultats han mostrat que tant els homes que tenen una o les dues còpies del gen AVP amb la variant RS3 com les seves mullers, perceben que la seva vida de parella té pitjor qualitat. Que tampoc vol dir que siguin infidels, o que els altres no ho siguin!

I per cert, no són els homes els únics a tenir una excusa genètica a la infidelitat. El 2004 va sortir una notícia que trobava el motiu de la infidelitat femenina en els gens. En aquella ocasió els entit comú el va posar la Fox, que va titular el seu article "Infidelity Gene: Sensational, but Science?"

Per acabar, una lectura recomanada sobre el tema: The Red Queen, de Matt Ridley.

invasió juràssica

Aquest estiu la cadena Cuatro ha estat emetent la sèrie de la BBC Primeval, que amb poc encert han traduït com a Invasión Jurássica. Considerant que la programació de diumenge al vespre és nefasta a l'hivern, i veient que a l'estiu no havia millorat gaire, al llarg d'aquests mesos de calor he anat seguint més o menys la sèrie, tot i que és força dolenta. Ahir, quan es va emetre el darrer capítol, vaig decidir que era el moment de fer-ne un repasset al blog.

L'argument de la sèrie dóna molt joc: sobtadament comencen a aparèixer ponts temporals que uneixen diferents moments de la història de la Terra, les Anomalías. A través d'elles el present es veu envaït per criatures del passat -i del futur- que amenacen la seguretat dels ciutadans. Un equip d'experts reclutat pel govern britànic haurà d'eliminar l'amenaça, intentant descobrir què provoca les anomalies i, sobretot, retornant els animals al seu temps abans que la notícia s'escampi.

La primera cosa que em va sorprendre de la sèrie, i que va portar a no poques bromes, va ser el títol. Tot just ara, al fer el post, he descobert que la culpa no és pas de la BBC sinó de Cuatro, i això és encara més estrany considerant que sembla que Canal+ la va emetre com a Mundo Primitivo, un títol molt més ajustat a l'original Primeval que no Invasión Jurásica. I és que el primer dia ens van delectar amb un gorgonòpsid pèrmic i amb unes menes d'aranyes i centpeus carbonífers realment fastigosos, però d'animals del Juràssic, ni rastre. De fet, en 12 capítols només trobem una bestiola d'aquesta època, l'Anurognathus.

Històrica, biològica i evolutivament la sèrie comet diversos errors i imprecisions, però com que no me'ls he anat apuntant ni tinc cap intenció de tornar-la a veure sencera quedaran al tinter. De tota manera no serà gaire greu, ja que ben segur que la xarxa va plena de blogs estil Malaciencia que s'hauran dedicat a la crítica científica de la sèrie amb entusiasme.

Avui, ben al contrari, volia centrar-me en el que m'ha agradat dels capítols que he vist: la reconstrucció dels animals. Si més no dels prehistòrics! Tot i que alguns -com l'Anurognathus- s'han modificat per afegir-hi dramatisme, la majoria d'ells són fidels i era possible reconèixe'ls a primer cop d'ull, com els dodos (mira, acabo de descobrir un blog dedicat exclusivament a ells!), els mamuts o els smilodonts, més popularment coneguts com a tigres de dents de sabre. I és que si realment la sèrie té alguna gràcia, aquesta es troba en les seves criatures, tan les reals com les inventades. Ara que, què menys podíem esperar dels creadors de les sèries Walking With...?