Quan sento -o llegeixo- les paraules "el gen de...", se'm posen els pèls de punta, ja per sistema. Quan a més a més, com en aquest cas, es precedeix de la paraula infidelitat no sé si riure o plorar, si fer un post o deixar-ho per inútil. Però com que els medis insisteixen en el tema, em sento en l'obligació de desmentir-los, no sigui que algú se'ls cregui encara.
La notícia que ahir va sortir a totes les televisions va ser que un equip suec ha trobat el Gen de la Infidelitat, en majúscules i potser negreta i tot. Aquest transcendental descobriment (per si algú no se n'ha adonat, era una ironia) ha anat acompanyat de frases tals com "los hombres dotados de esta variante del gen sean peligrosos para una relación estable" (El Mundo), "El gen que los hace infieles" o "Esta mutación es un enlace directo entre los genes del hombre y su aptitud para la monogamia" (les dues de El País, que s'hi llueix, ja que si es segueix llegint després diuen tot el contrari: "no puede ser utilizado para predecir con ninguna precisión el comportamiento que tendrá un hombre en una futura relación"). En favor dels diaris he de dir, però, que ho expliquen millor que als telenotícies, potser perquè tenen més espai que els permet no només el sensacionalisme, sinó acabar donant alguna engruna d'informació amb sentit.
Què hi ha de cert en tot això? Per començar, i com deia al principi, hi ha molt pocs "gens de...", és a dir, gens el malfuncionament dels quals causi una malaltia o tret per ells mateixos. Entre alguns d'aquests gens es troben el que causa la fibrosi quística o el que ens permet doblegar la llengua en forma d'U. El que no fan aquests gens és controlar un caràcter complex, i definitivament la infidelitat pot ser considerada com a tal! Així doncs, no es pot trobar el gen de la infidelitat, i més considerant que en una conducta infidel hi tenen un gran efecte els aspectes ambientals (i no em refereixo precisament al canvi climàtic).
En aquests moments no puc accedir a l'article sencer (boicot de l'Acrobat), però sí que tinc accés al resum (per cert, la majoria de mitjans no consideren rellevant donar la referència de l'article). El que puc llegir, però, confirma les meves sospites i reserves. Segons els autors, el que han trobat és una relació entre certa variant (l'RS3) en el gen AVP en els homes, i la qualitat de les seves relacions sentimentals de parella. Els paràmetres sobre els que han enquestat les parelles en estudi han estat el lligam entre ells, si els sembla que tenen molts o pocs problemes maritals i la seva condició civil. Els resultats han mostrat que tant els homes que tenen una o les dues còpies del gen AVP amb la variant RS3 com les seves mullers, perceben que la seva vida de parella té pitjor qualitat. Que tampoc vol dir que siguin infidels, o que els altres no ho siguin!
I per cert, no són els homes els únics a tenir una excusa genètica a la infidelitat. El 2004 va sortir una notícia que trobava el motiu de la infidelitat femenina en els gens. En aquella ocasió els entit comú el va posar la Fox, que va titular el seu article "Infidelity Gene: Sensational, but Science?"
Per acabar, una lectura recomanada sobre el tema: The Red Queen, de Matt Ridley.
La notícia que ahir va sortir a totes les televisions va ser que un equip suec ha trobat el Gen de la Infidelitat, en majúscules i potser negreta i tot. Aquest transcendental descobriment (per si algú no se n'ha adonat, era una ironia) ha anat acompanyat de frases tals com "los hombres dotados de esta variante del gen sean peligrosos para una relación estable" (El Mundo), "El gen que los hace infieles" o "Esta mutación es un enlace directo entre los genes del hombre y su aptitud para la monogamia" (les dues de El País, que s'hi llueix, ja que si es segueix llegint després diuen tot el contrari: "no puede ser utilizado para predecir con ninguna precisión el comportamiento que tendrá un hombre en una futura relación"). En favor dels diaris he de dir, però, que ho expliquen millor que als telenotícies, potser perquè tenen més espai que els permet no només el sensacionalisme, sinó acabar donant alguna engruna d'informació amb sentit.Què hi ha de cert en tot això? Per començar, i com deia al principi, hi ha molt pocs "gens de...", és a dir, gens el malfuncionament dels quals causi una malaltia o tret per ells mateixos. Entre alguns d'aquests gens es troben el que causa la fibrosi quística o el que ens permet doblegar la llengua en forma d'U. El que no fan aquests gens és controlar un caràcter complex, i definitivament la infidelitat pot ser considerada com a tal! Així doncs, no es pot trobar el gen de la infidelitat, i més considerant que en una conducta infidel hi tenen un gran efecte els aspectes ambientals (i no em refereixo precisament al canvi climàtic).
En aquests moments no puc accedir a l'article sencer (boicot de l'Acrobat), però sí que tinc accés al resum (per cert, la majoria de mitjans no consideren rellevant donar la referència de l'article). El que puc llegir, però, confirma les meves sospites i reserves. Segons els autors, el que han trobat és una relació entre certa variant (l'RS3) en el gen AVP en els homes, i la qualitat de les seves relacions sentimentals de parella. Els paràmetres sobre els que han enquestat les parelles en estudi han estat el lligam entre ells, si els sembla que tenen molts o pocs problemes maritals i la seva condició civil. Els resultats han mostrat que tant els homes que tenen una o les dues còpies del gen AVP amb la variant RS3 com les seves mullers, perceben que la seva vida de parella té pitjor qualitat. Que tampoc vol dir que siguin infidels, o que els altres no ho siguin!
I per cert, no són els homes els únics a tenir una excusa genètica a la infidelitat. El 2004 va sortir una notícia que trobava el motiu de la infidelitat femenina en els gens. En aquella ocasió els entit comú el va posar la Fox, que va titular el seu article "Infidelity Gene: Sensational, but Science?"
Per acabar, una lectura recomanada sobre el tema: The Red Queen, de Matt Ridley.
9 visions:
Amb lo maca i interessant que és la genètica i amb teories com aquesta només fan que embrutar-la i convertir-la en un joc... Vaig llegir la notícia a Internet i era per plorar!!
Ja posats a fer hipòtesis (com que els agrada tant) jo crec que algun dels autors de l'article fa tota la pinta de posar-li les banyes a algú, i així es cura en salut...
Je je. Estava segur que en parlaries. Jo també m'he mirat l'article (un PNAS!) i flipava amb el que deien els diaris.
laia: doncs sí... prima el sensacionalisme abans que el rigor.
dan: jaja, doncs ho vaig dubtar molt! és que em feia molta mandra :)
si que afecta si el canvi climàtic, amb la calor, les separacions i infidelitats van que volen! xd
dodger: de fet, això de les separacions després de l'estiu també és una llegenda urbana... ;)
http://personales.ya.com/josumezo/malaprensa/2006/10/divorcios-y-vacaciones.html
no creguis... ;-)
jaja, no goso ni preguntar ;)
si si, jo ho vaig sentir a la TV, el gen 343 pero només el tenen els homes ¬¬
bé, això és un altre error... a l'article no diu res de cap gen 343 (no sé d'on ho han tret), si no que parla del gen del receptor AVP. I aquest gen es troba al cromosoma 12, així que el tenim tots, homes i dones.
El que passa és que aquest gen és receptor d'una hormona, i la diferència entre homes i dones és la quantitat d'hormona que es produeix.
Publica un comentari