Després de reactivar Biblosfera a principis d'agost -i especificar que lamentablement no, no he estat de vacances-, feia dies que em plantejava que l'altre costat de la lent també necessitava tornar a la vida. Tot i això, en el meu procés de desintoxicació de l'ordinador ho havia anat deixant. Fins ahir. I què va canviar ahir que em fes retornar ràpidament a la lent?
Tot va començar quan em vaig acostar a la pantalla i vaig veure un nou missatge de twitter des de La Tafanera: "Els catalans són, genèticament, mig espanyols i mig francesos http://tinyurl.com/68w2qc". Aquest titular, que no té ni cap ni peus, va fer saltar totes les alarmes del meu cervellet, i ràpidament vaig clicar l'enllaç. El cos de la notícia, en canvi, ja no deia exactament el mateix: "L'_Erasmus_ University Medical Center de Rotterdam ha publicat a la revista científica Current Biology un estudi genètic d'Europa. En aquest estudi s'han pres mostres a Catalunya, i el resultat genètic és que la població catalana se situa en una posició intermitja entre els francesos i els espanyols, compartint característiques amb ambdós, i en menys mesura amb portuguesos i italians. Notícia al The New York Times: www.nytimes.com/2008/08/13/science/13visual.html?_r=1n".
El primer que em va cridar l'atenció va ser que l'estudi s'havia fet a l'Erasmus University Medical Center, a Rotterdam, on hi tinc un amic que va fer la tesi al meu grup i amb el meu mateix director, l'Òscar Lao. Efectivament, ràpidament vaig constatar que l'estudi era seu. Després d'això vaig passar a explorar els enllaços. El primer, el del títol, porta a un blog molt curiós i que val la pena seguir, Strange Maps. Strange Maps és un blog dedicat a publicar i comentar mapes, però no mapes comuns. Com deia el seu autor en el post inaugural, "I like maps. I like weird maps, the kind you won’t find in a regular atlas. Maps of countries that never existed - or never will exist. I’ve given up on categorizing the maps I’ve collected so far - irredentism, alternate history,… - and decided to just be a little less anal. So, just for fun, here are the weirdest maps I found on the internet." I un d'aquests mapes estranys ha estat el mapa genètic d'Europa publicat a Current Biology. A més a més el comenten amb molt d'encert, demostrant que l'han entès molt millor que qui ha penjat la notícia a La Tafanera amb un titular tan desencertat. El segon enllaç, com ja s'indica, porta a la notícia del NY-Times, a la que es pot accedir subscrivint-se gratuïtament.
I ara, la ciència. L'article es pot baixar des d'aquí, però no és gratuït, i el mapa és aquest:
Aquest mapa ha estat elaborat a partir de la informació obtinguda de la caracterització de 500.000 variants genètiques en 2.514 individus de 23 poblacions europees, indicades generalment amb les dues primeres lletres del nom del seu país d'origen. Com es veu al mapa de la dreta, que mostra la localització geogràfica de les poblacions utilitzades, els catalans estem codificats com ES2. Segur que a primer cop d'ull, mirant el mapa de l'esquerra -el genètic- ja veieu que és absurd dir que els catalans som mig espanyols mig francesos. Igual que dir que els espanyols són mig catalans i mig portuguesos, o que els txecs son un terç alemanys, un terç hongaresos i un terç polonesos. El que en realitat s'ha trobat és que els europeus som genèticament molt semblants, però que les diferències que hi ha entre nosaltres estan molt correlacionades amb les distàncies geogràfiques. Les diferències més grans es troben als Finlandesos i als Italians. En el primer cas, això es podria explicar perquè els Finlandesos van ser durant molt temps una població petita i aïllada, i en el segon cas per la barrera que constitueixen els Alps.
I tot això, per què serveix? Bé, doncs a partir d'aquesta informació es poden obtenir aquelles variants que són més diagnòstiques, és a dir, que són característiques dels Europeus. Això podria ser d'ajuda en casos forenses, ja que ens donaria pistes sobre si l'individu que ha comès el crim és d'origen Europeu o no.
Per més informació, us recomano especialment l'article del NY-Times.
Tot va començar quan em vaig acostar a la pantalla i vaig veure un nou missatge de twitter des de La Tafanera: "Els catalans són, genèticament, mig espanyols i mig francesos http://tinyurl.com/68w2qc". Aquest titular, que no té ni cap ni peus, va fer saltar totes les alarmes del meu cervellet, i ràpidament vaig clicar l'enllaç. El cos de la notícia, en canvi, ja no deia exactament el mateix: "L'_Erasmus_ University Medical Center de Rotterdam ha publicat a la revista científica Current Biology un estudi genètic d'Europa. En aquest estudi s'han pres mostres a Catalunya, i el resultat genètic és que la població catalana se situa en una posició intermitja entre els francesos i els espanyols, compartint característiques amb ambdós, i en menys mesura amb portuguesos i italians. Notícia al The New York Times: www.nytimes.com/2008/08/13/science/13visual.html?_r=1n".
El primer que em va cridar l'atenció va ser que l'estudi s'havia fet a l'Erasmus University Medical Center, a Rotterdam, on hi tinc un amic que va fer la tesi al meu grup i amb el meu mateix director, l'Òscar Lao. Efectivament, ràpidament vaig constatar que l'estudi era seu. Després d'això vaig passar a explorar els enllaços. El primer, el del títol, porta a un blog molt curiós i que val la pena seguir, Strange Maps. Strange Maps és un blog dedicat a publicar i comentar mapes, però no mapes comuns. Com deia el seu autor en el post inaugural, "I like maps. I like weird maps, the kind you won’t find in a regular atlas. Maps of countries that never existed - or never will exist. I’ve given up on categorizing the maps I’ve collected so far - irredentism, alternate history,… - and decided to just be a little less anal. So, just for fun, here are the weirdest maps I found on the internet." I un d'aquests mapes estranys ha estat el mapa genètic d'Europa publicat a Current Biology. A més a més el comenten amb molt d'encert, demostrant que l'han entès molt millor que qui ha penjat la notícia a La Tafanera amb un titular tan desencertat. El segon enllaç, com ja s'indica, porta a la notícia del NY-Times, a la que es pot accedir subscrivint-se gratuïtament.
I ara, la ciència. L'article es pot baixar des d'aquí, però no és gratuït, i el mapa és aquest:
Aquest mapa ha estat elaborat a partir de la informació obtinguda de la caracterització de 500.000 variants genètiques en 2.514 individus de 23 poblacions europees, indicades generalment amb les dues primeres lletres del nom del seu país d'origen. Com es veu al mapa de la dreta, que mostra la localització geogràfica de les poblacions utilitzades, els catalans estem codificats com ES2. Segur que a primer cop d'ull, mirant el mapa de l'esquerra -el genètic- ja veieu que és absurd dir que els catalans som mig espanyols mig francesos. Igual que dir que els espanyols són mig catalans i mig portuguesos, o que els txecs son un terç alemanys, un terç hongaresos i un terç polonesos. El que en realitat s'ha trobat és que els europeus som genèticament molt semblants, però que les diferències que hi ha entre nosaltres estan molt correlacionades amb les distàncies geogràfiques. Les diferències més grans es troben als Finlandesos i als Italians. En el primer cas, això es podria explicar perquè els Finlandesos van ser durant molt temps una població petita i aïllada, i en el segon cas per la barrera que constitueixen els Alps.I tot això, per què serveix? Bé, doncs a partir d'aquesta informació es poden obtenir aquelles variants que són més diagnòstiques, és a dir, que són característiques dels Europeus. Això podria ser d'ajuda en casos forenses, ja que ens donaria pistes sobre si l'individu que ha comès el crim és d'origen Europeu o no.
Per més informació, us recomano especialment l'article del NY-Times.
2 visions:
osti! estos me semblen que acaben de descobrir la sopa d'all... m'explicaré:
lingüísticament hi ha diferents branques i famílies. Dins de la Romània (que és el conjunt de llengües que pervenen del llatí) hi ha varis grups, entre ells el gal·loromànic i l'iberomànic. En el cas del català no pertany ni a un ni a l'altre, de fet és una barreja dels dos!
què curiós... estaria bé veure quina correspondència hi ha entre este estudi de gens i les llengües... bon post!
PD: Strange Maps, quin bloc més interessant! i va de mapes! :D
bé, de fet els resultats també corresponen a les clines geogràfiques, i coincideixen amb les barreges de poblacions que esperaríem per contacte.
Això que dius de les llengües és cert, i s'han fet diferents estudis que combinen genètica i lingüística. Una amiga meva, per exemple, en va fer un per estudiar l'expansió Bantu per Àfrica fa uns 4000 anys (si no m'equivoco).
Ja sabia jo que el blog aquest de mapes t'agradaria!
Publica un comentari