Ahir vam fer la sobretaula amb la notícia del tràgic accident d'avió a l'aeroport de Barajas. Ben segur que els propers dies molts blogs se'n faran ressò tractant els diferents aspectes de la notícia: els humans, els tècnics, els mèdics, els de seguretat... Com que jo d'aquests temes no en sé, parlaré de la part de la notícia més científica, la més CSI: la identificació dels cadàvers.
Aquest matí sentia la ràdio i deien que de moment només s'havien identificat 22 dels 153 cadàvers provocats per l'accident, aquells dels que se'n podia saber la identitat pels seus objectes personals o per les empremtes digitals. L'entrevistat, responsable de la penosa tasca de posar nom als morts, deia que a la majoria se'ls han de fer proves d'ADN, i que això tardava unes 48 hores. 48 hores? Però si els de CSI ho fan en 10 minuts! La realitat, però, s'imposa, i els temps són els que són.
Com es fa la identificació per ADN, tant sigui en un cas de paternitat dubtosa com en el cas present? El que els científics han d'elaborar és un perfil genètic de la víctima, que posteriorment es compara amb el dels seus familiars més propers.
El primer que s'ha de fer és obtenir una mostra de sang i extreure'n l'ADN mitjançant uns protocols amb els quals es trenca la paret de les cèl·lules i es van separant els diferents elements que conté, un procés que al món real dura unes quantes hores. A continuació s'ha d'utilitzar una tècnica anomenada PCR, sigles en anglès de la Reacció en Cadena de la Polimerasa (unes quatre o cinc hores més). La PCR serveix per fer milions de còpies del fragment o fragments d'ADN que ens interessen, perquè no utilitzem pas tota la informació de la cadena!
Un cop l'ADN ja està amplificat, ja es pot començar a fer el perfil genètic, que també porta el seu temps. El més comú és utilitzar STRs, Short Tandem Repeats (repeticions curtes en tàndem). Els STRs són petits fragments d'ADN, de poques lletres, que es repeteixen un cert nombre de vegades, així: ACGTAGTAGTACC. En aquest cas, tenim tres repeticions del fragment GTA. La gràcia és que cada persona té un nombre de repeticions diferents, que heretem dels nostres pares. Fins i tot les dues còpies d'ADN que cadascun de nosaltres posseïm ténen un nombre diferent de repeticions! Normalment, per una paternitat o una identificació s'utilitzen 13 STRs diferents, ja que s'ha calculat que la probabilitat que dues persones comparteixin el mateix nombre de repeticions en els dos cromosomes és d'aproximadament una entre mil milions (un bilió anglès).
Com ja he dit al principi fer el perfil d'un cadàver no és prou, també hem de fer el perfil dels seus familiars propers. Imaginem que aquest exemple que he dibuixat aquí sota -amb només cinc STRs per fer-ho senzill- és el perfil genètic d'un cos irreconeixible, i volem saber si és fill de la parella A (verda) o de la parella B (taronja):
Fixem-nos primer en l'STR1. Per aquest STR, el cadàver té 13 repeticions en una còpia de l'ADN i 9 en l'altre. Assumint que no hi ha hagut infidelitat entre les parelles i que uns dels dos són els pares de veritat, les 13 repeticions les pot haver heretat de la mare A, del pare B o de la mare B. En canvi, les 9 repeticions les pot haver heretat de la mare A o del pare A. Si ens fixem en aquestes possibilitats, i comptant que n'ha d'haver heretat una del seu pare i l'altre de la seva mare, per força les 13 repeticions provenen de la mare A i les 9 repeticions del pare A. Mirem ara l'STR2. Les 6 repeticions poden provenir del pare A, i les 8 de la mare A o de la mare B. Per tant, aquest STR torna a coincidir amb la parella A. I us deixo els altres tres STRs perquè veieu vosaltres mateixos amb quina parella coincideixen i resolgueu el cas!
Com us podeu imaginar, en un laboratori forense no n'hi ha prou amb el que hem fet al paràgraf anterior. A partir de les repeticions coincidents s'elaboren uns índex, que normalment corresponen a la probabilitat que el cadàver estigui relacionat amb els seus familiars dividit entre la probabilitat que no ho estigui. Per calcular el segon supòsit es té en compte la freqüència de cada nombre de repeticions en un STR a la població en la que pertany la víctima.
I ara, imaginem que s'ha de fer això per més de 100 persones! I amb les complicacions afegides que sempre comporten els casos reals. Com ja he comentat, una complicació molt comuna i que es trobaran serà que els pares, tot sovint, no coincidiran amb els seus pressumptes fills. Així doncs, ja ens podem anar fent a la idea que, malauradament per les seves famílies, la identificació de totes les víctimes d'aquest accident encara trigarà força dies.
Aquest matí sentia la ràdio i deien que de moment només s'havien identificat 22 dels 153 cadàvers provocats per l'accident, aquells dels que se'n podia saber la identitat pels seus objectes personals o per les empremtes digitals. L'entrevistat, responsable de la penosa tasca de posar nom als morts, deia que a la majoria se'ls han de fer proves d'ADN, i que això tardava unes 48 hores. 48 hores? Però si els de CSI ho fan en 10 minuts! La realitat, però, s'imposa, i els temps són els que són.
Com es fa la identificació per ADN, tant sigui en un cas de paternitat dubtosa com en el cas present? El que els científics han d'elaborar és un perfil genètic de la víctima, que posteriorment es compara amb el dels seus familiars més propers.
El primer que s'ha de fer és obtenir una mostra de sang i extreure'n l'ADN mitjançant uns protocols amb els quals es trenca la paret de les cèl·lules i es van separant els diferents elements que conté, un procés que al món real dura unes quantes hores. A continuació s'ha d'utilitzar una tècnica anomenada PCR, sigles en anglès de la Reacció en Cadena de la Polimerasa (unes quatre o cinc hores més). La PCR serveix per fer milions de còpies del fragment o fragments d'ADN que ens interessen, perquè no utilitzem pas tota la informació de la cadena!
Un cop l'ADN ja està amplificat, ja es pot començar a fer el perfil genètic, que també porta el seu temps. El més comú és utilitzar STRs, Short Tandem Repeats (repeticions curtes en tàndem). Els STRs són petits fragments d'ADN, de poques lletres, que es repeteixen un cert nombre de vegades, així: ACGTAGTAGTACC. En aquest cas, tenim tres repeticions del fragment GTA. La gràcia és que cada persona té un nombre de repeticions diferents, que heretem dels nostres pares. Fins i tot les dues còpies d'ADN que cadascun de nosaltres posseïm ténen un nombre diferent de repeticions! Normalment, per una paternitat o una identificació s'utilitzen 13 STRs diferents, ja que s'ha calculat que la probabilitat que dues persones comparteixin el mateix nombre de repeticions en els dos cromosomes és d'aproximadament una entre mil milions (un bilió anglès).
Com ja he dit al principi fer el perfil d'un cadàver no és prou, també hem de fer el perfil dels seus familiars propers. Imaginem que aquest exemple que he dibuixat aquí sota -amb només cinc STRs per fer-ho senzill- és el perfil genètic d'un cos irreconeixible, i volem saber si és fill de la parella A (verda) o de la parella B (taronja):
Fixem-nos primer en l'STR1. Per aquest STR, el cadàver té 13 repeticions en una còpia de l'ADN i 9 en l'altre. Assumint que no hi ha hagut infidelitat entre les parelles i que uns dels dos són els pares de veritat, les 13 repeticions les pot haver heretat de la mare A, del pare B o de la mare B. En canvi, les 9 repeticions les pot haver heretat de la mare A o del pare A. Si ens fixem en aquestes possibilitats, i comptant que n'ha d'haver heretat una del seu pare i l'altre de la seva mare, per força les 13 repeticions provenen de la mare A i les 9 repeticions del pare A. Mirem ara l'STR2. Les 6 repeticions poden provenir del pare A, i les 8 de la mare A o de la mare B. Per tant, aquest STR torna a coincidir amb la parella A. I us deixo els altres tres STRs perquè veieu vosaltres mateixos amb quina parella coincideixen i resolgueu el cas!
Com us podeu imaginar, en un laboratori forense no n'hi ha prou amb el que hem fet al paràgraf anterior. A partir de les repeticions coincidents s'elaboren uns índex, que normalment corresponen a la probabilitat que el cadàver estigui relacionat amb els seus familiars dividit entre la probabilitat que no ho estigui. Per calcular el segon supòsit es té en compte la freqüència de cada nombre de repeticions en un STR a la població en la que pertany la víctima.
I ara, imaginem que s'ha de fer això per més de 100 persones! I amb les complicacions afegides que sempre comporten els casos reals. Com ja he comentat, una complicació molt comuna i que es trobaran serà que els pares, tot sovint, no coincidiran amb els seus pressumptes fills. Així doncs, ja ens podem anar fent a la idea que, malauradament per les seves famílies, la identificació de totes les víctimes d'aquest accident encara trigarà força dies.
Dedico aquest post als familiars de les víctimes d'aquest accident.
9 comentaris:
Ei, molt interessant, no tenia ni idea de que aquestes proves tinguèssin tant de procés!
pink: i tant! i encara m'he saltat els passos entre la PCR i l'obtenció dels STRs. No com a CSI, que he arribat a veure'ls posar sang directament a la màquina que llegeix els STRs!
Ui, això del PCR em sona, però lo altre no ho sabia pas! I per què s'han de fer tants milions de còpies d'un mateix fragment? Per curar-se en salut?
M'ha agradat molt aquest post Anna. Recordo els milions de vegades que t'has indignat amb CSI o altres pel·lícules, i ho veig molt bé.
Llàstima que sembla que moltíssima gent no en té ni idea hi ha la tele ja fiquen a tothom verd per no saber ja els noms de tothom.
laia: per poder tenir còpies suficients per realitzar les tècniques posteriors. Però segur que et responc millor en un parell de posts sobre els temes, apunto!
alby: jaja, sí. Però també reconec que si haguessin de ser realment estrictes la sèrie es faria molt pesada.
Feia dies que no passava per aquí i veig que has fet molta feina. Interessant el post , però pobrets els del CSI, amb una hora han de resoldre un parell de crims...no poden esperar a tot el proces. ;)
mireia: i pobrets els espectadors, que hauriem d'esperar uns quants capítols per cada crim!
i encara tot això que explica l'Anna és el millor dels casos... En alguns cadàvers de l'accident, aquest mètode no ha funcionat i s'ha hagut de recórrer a d'altres que són més complexos però funcionen millor amb el DNA degradat, com la seqüenciació del DNA mitocondrial. I també per evitar topar-se amb les falses paternitats i les mutacions, es pot recórrer a extreure DNA d'objectes personals del difunt, com raspalls o maquinetes d'afaitar, i comaprar-ho amb el DNA dels cadàvers.
Per tot plegat, els forenses prefereixen començar per altres mètodes, com les empremtes digitals i les radiografies dentals, i deixar el DNA com a últim recurs.
francesc: prenc nota del mitocondrial per un altre post :)
Publica un comentari a l'entrada