Mentre encara tinc pendent comentar la notícia del tigre de Tasmania, un altre titular periodístic em posa els pèls de punta: Descobreixen el fòssil d'un amfibi meitat granota, meitat salamandra. No sé vosaltres però jo, el primer que m'imagino, és una espècie d'ésser grotesc, una quimera amb cap de granota i cos de salamandra, o fins i tot una espècie de gatigos amfibi dubtosament avingut. Anem a veure què ha publicat Nature en realitat!
Els amfibis que coneixem avui en dia es classifiquen en tres grups: granotes, salamandres i cecílies. El que encara no està clar és com aquests tres grups han evolucionat, sobretot perquè no s'han trobat gaires fòssils que ens ho expliquin. Fins ara, l'única manera que hi havia d'estimar quan es van separar les granotes i les salamandres era guiant-nos pel temps que ens marca el rellotge molecular, un mètode que permet calcular el temps que fa que dues espècies han divergit del seu avantpassat comú basant-se en el número de diferències genètiques entre elles. El rellotge molecular situava aquesta separació entre fa 300 i 350 milions d'anys.
El fòssil que s'ha trobat ara, però, omple el buit que hi havia entre els amfibis més primitius i els primers membres de la família de granotes i salamandres, ja que comparteix algunes característiques pròpies de cada un dels dos grups. El crani, per exemple, és semblant al de les primeres granotes, mentre que els ossos del "peu" que s'han trobat són característics de les salamandres. La columna és un forma de transició, és a dir, té un número de vèrtebres que es troba entre el dels amfibis més primitius i les primeres granotes i salamandres.
Totes les característiques observades en aquest fòssil, el Gerobatrachus hottoni, han permès situar el moment de la divergència entre aquests dos grups fa entre 270 i 280 milions d'anys. És a dir, que la separació entre granotes i salamandres és més recent que no ens pensàvem. A més a més, l'article estima que la separació entre el grup format per granotes i salamandres i el grup de les cecílies va tenir lloc fa, com a mínim, 328–335 milions d'anys.
Els amfibis que coneixem avui en dia es classifiquen en tres grups: granotes, salamandres i cecílies. El que encara no està clar és com aquests tres grups han evolucionat, sobretot perquè no s'han trobat gaires fòssils que ens ho expliquin. Fins ara, l'única manera que hi havia d'estimar quan es van separar les granotes i les salamandres era guiant-nos pel temps que ens marca el rellotge molecular, un mètode que permet calcular el temps que fa que dues espècies han divergit del seu avantpassat comú basant-se en el número de diferències genètiques entre elles. El rellotge molecular situava aquesta separació entre fa 300 i 350 milions d'anys.
El fòssil que s'ha trobat ara, però, omple el buit que hi havia entre els amfibis més primitius i els primers membres de la família de granotes i salamandres, ja que comparteix algunes característiques pròpies de cada un dels dos grups. El crani, per exemple, és semblant al de les primeres granotes, mentre que els ossos del "peu" que s'han trobat són característics de les salamandres. La columna és un forma de transició, és a dir, té un número de vèrtebres que es troba entre el dels amfibis més primitius i les primeres granotes i salamandres.
Totes les característiques observades en aquest fòssil, el Gerobatrachus hottoni, han permès situar el moment de la divergència entre aquests dos grups fa entre 270 i 280 milions d'anys. És a dir, que la separació entre granotes i salamandres és més recent que no ens pensàvem. A més a més, l'article estima que la separació entre el grup format per granotes i salamandres i el grup de les cecílies va tenir lloc fa, com a mínim, 328–335 milions d'anys.
PD: no sé què ha passat que se m'ha publicat a mig escriure, demano disculpes si algú ha entrat i ha trobat l'article a mitges!
4 visions:
anna. Avui hem coincidit en el tema. I et passo la pilota de la discusió. Li hem de dir "granotamadra" o "salanota"?
;-)
dan: ostres, m'has enganxat a mitges! has fet el comentari abans que ho publiqués "de veritat". Ara vinc a veure't!
Ostres és ben veritat això dels titulars. Allò del bitxo de Tasmània també té collons. Posar un gen d'una especie en un altra ja fa la tira que es fa. Amb els tomàquets sense anar més lluny. La veritat és que no vaig entendre què tenia de trepidant i sorprenent aquest estudi; que l'animal portava uns quants anys extingit? Els investigadors ho podrien haver fet amb el gen de la colàgena de la seva àvia extingida i no haurien sortit a les notícies. Ho fan amb un bitxo extingit i mira quins titulars es guanyen. Recuperar gens extingits i estudiar-los té (o pot tenir, depèn) el seu interès, però introduir gens extranys en un animal (fer transgenics, vaja)ja fa anys que no és notícia.
jajajajaja. Home, de trepidant té que és un gen d'un animal extingit! no és pas una cosa fàcil ;)
Publica un comentari